Pràctica 1 (III)

4. El filtrat d ́aquesta experiència és una dissolució, quina diferència hi ha entre la mescla inicial i la dissolució?

5. Quin producte queda retingut a l ́embut?

6. Què passa quan es va escalfant el vas amb la dissolució?

7. A mesura que es vaporitza l ́aigua, la dissolució del vas és cada cop més concentrada. Quin nom rep una dissolució quan assoleix el màxim de concentració?

8. Què és la vaporització?

9. Quina substància es vaporitza en aquesta experiència?

10. En quins fenomens o propietats de la matèria s’ha basat la separació?

11. Què passa quan es refreda aquesta dissolució saturada? Per què?

12. Què vol dir “dissolució concentrada”?
Seguretat i residus

En aquesta experiència no es treballa amb cap substància perillosa i, per tant, les substàncies implicades com són la sal i la sorra es poden recuperar.

Les tècniques més freqüents per separar els components de dissolucions i mescles heterogènies són la filtració, l ́extracció, la vaporització, la sublimació, la cristal·lització, la destil·lació, la cromatografía i més ...

La filtració pot fer-se amb un filtre cònic, un filtre de plecs col·locat en un embut de forma alemanya a pressió normal o bé, un filtre pla i rodó amb un embut de Büchner si es vol filtrar al buit (veure figura més amunt).

La vaporització és un canvi de l ́estat d ́agregació líquid a l ́estat gasós que pot fer-se de dues maneres: per evaporació i per ebullició. En el primer cas es tracta d ́un fenòmen superficial que es pot fer a qualsevol temperatura, mentre que l ́ebullició te lloc en tota la massa líquida i a una temperatura característica per a cada substància a pressió normal, la seva temperatura d’ebullició.